Amb el desenvolupament de la indústria de materials sintètics, s’han utilitzat un gran nombre de resines sintètiques en camps com la construcció, el transport, els electrodomèstics, l’aviació i les necessitats diàries. A causa de la inflamabilitat dels compostos de resina orgànica, les persones han presentat gradualment requisits cada cop més urgents per al retard de la flama dels materials. L’objectiu d’utilitzar els retardants de la flama és fer materials combustibles de materials retoriats de la flama, és a dir, cremar lentament quan estiguin en contacte amb una font de foc i deixar de cremar ràpidament i extingir en sortir de la font de foc. Cal dir que la síntesi de materials resistents a la calor amb alta estabilitat d’oxigen també es pot considerar per reduir la inflamabilitat dels polímers, però aquests materials de polímer sovint tenen costos elevats i són difícils de complir amb altres requisits. Per tant, afegir retardants de la flama és un mètode pràctic i econòmicament factible Hi ha dos mètodes de classificació per als retardants de la flama.
Classificat per composició de la següent manera:
Els retardants additius de la flama inclouen principalment èsters de fosfat, làmpades halogenades i recobriments d'òxids. Simplement es barregen amb polímers i no pateixen reaccions químiques. Els retardants reactius de la flama s’utilitzen com a matèries primeres en la preparació del polímer i formen part de les molècules de polímer mitjançant reaccions químiques. Per tant, tenen poc impacte en el rendiment dels plàstics i tenen retard de la flama de llarga durada. Inclouen principalment àcids halogenats i fòsfor que conté poliolls.
Els requisits bàsics per als retardants de la flama són els següents:
(1) Els retardants de la flama no redueixen les propietats físiques i mecàniques dels polímers, és a dir, després del processament retardant de la flama, les propietats físiques i mecàniques originals dels plàstics no es deterioren, especialment sense reduir la temperatura de deformació, la força mecànica i les característiques elèctriques;
(2) La temperatura de descomposició dels retardants de la flama s'ha d'adaptar a la temperatura de descomposició tèrmica dels polímers per aconseguir efectes retardants de la flama. Els retardants de flama sense halògens no s’han de descompondre durant el processament i el modelat de plàstic per evitar que el gas generat per descomposició contamini l’entorn operatiu i provoqui una decoloració del producte acabat;
(3) té durabilitat i el seu efecte retardant de la flama no pot desaparèixer durant l'ús del material;
(4) té resistència al temps;
(5) El preu baix és cada cop més important, ja que la quantitat de retardants de flama afegits als productes tendeix a augmentar
Des de la dècada de 1970, amb l’ús generalitzat de plàstics en diversos sectors i molts països tenen requisits cada cop més estrictes per a la combustibilitat de materials plàstics, de manera que els retardants de la flama s’han desenvolupat ràpidament i són el tipus d’additius plàstics amb més ràpid creixement. Actualment, la producció i el consum de retardants de la flama han arribat a una escala considerable, i els treballs de recerca també són molt actius que els Estats Units són un important productor i consumidor de retards de flama, en segon lloc només als plastificants en termes de consum i ocupa el segon lloc en la categoria d’additius de material sencer. Actualment, els principals consumidors de retardants de la flama són l’òxid de polietilè, el polietilè tereftalat, el polièster insaturat i el poliestirè. La proporció de plàstics retoriats de la flama és el més gran i el més ràpid creix és que els plàstics d’escuma de peix de poliuretà.
